La Catalunya que viene

Iniciado por popotez, Noviembre 14, 2006, 04:06:19 PM

Tema anterior - Siguiente tema

Agarkala

Punto para los indepes! Esto es lo que hay. Y lo que defiende Podemos et alii. Batasunización. Está en catalán.

http://www.diaridegirona.cat/catalunya/2017/10/17/ja-bulgars/873407.html

Explicaré tres casos. Tres casos que he viscut en persona i sense buscar-los, recalco això perquè imaginin quants se'n podrien trobar amb dedicació.

El primer és en realitat una suma de petits casos. Trobo cada dia més gent que m'escriu privadament per felicitar-me per algun article i encoratjant-me a seguir, afegint tot seguit que no s'atreveix a expressar-ho a les xarxes -molt menys en directe- perquè el seu entorn d'amistats o laboral és marcadament independentista. I ja se sap, millor no significar-se. També em trobo gent en un bar o pel carrer, que se'm dirigeix pel mateix motiu. Em crida l'atenció que abans de felicitar-me, mira a costat i costat per assegurar-se que ningú l'escolta i abaixa una mica la veu. Si em permeto la immodèstia de relatar-ho, és només per remarcar que avui, aquí, hi ha gent que té por d'expressar públicament la seva opinió. Millor dit, la seva opinió contrària al Govern.

El segon és el d'un petit empresari d'un poblet on governa un partit sobiranista. En vigílies de la vaga va rebre la visita de representants de l'Ajuntament per «recordar-li» que els negocis haurien de romandre tancats. Naturalment sense amenaces, que els catalans no fem piquets. Família treballadora i discreta que evita els enfrontaments, van seguir el dictat, ja que «en un poble ens coneixem tots i després, si vols fer qualsevol obra o gestió, tot són problemes». A tal punt arriba la por, que l'1-O tota la família -germans, avis, fills, etc- van anar a votar sense tenir-ne ganes. No fos cas, aquí ens coneixem tots, val més no tenir problemes. No seré qui els ho retregui, jo actuaria igual.

El tercer me'l va explicar la filla d'un amic, estudiant de batxiller a Girona. És potser el més greu, estem parlant de menors. El tutor va aprofitar una classe per preguntar, enmig de l'aula, si algú tenia intenció de no fer vaga. De no fer-ne, recalco. I a braç alçat perquè tothom els veiés bé. La filla del meu amic i tres més no en volien fer -la nena, més madura que molts adults, em va comentar indignada: «com ens poden demanar que votem a cegues una independència de la qual no ens han explicat res?»-, però lògicament no s'atrevien a quedar en evidència davant de la resta de companys. Si creuen vostès que això ja deixa prou clara la indecència d'un professor, esperin. Un, només un noi, va aixecar el dit. La reacció del professor va ser «alliçonar-lo» enmig de tothom -és a dir, humiliar-lo- etzibant-li que ja estava bé, que es tractava d'una data històrica, que pensés en el país, i els blablabla que tots estem sentint cada dia per TV3. Tot amb un somriure condescendent, que aquesta és la revolució dels somriures. Setze anys. Davant de la resta d'alumnes. L'escola no adoctrina. No, l'escola no fa res perquè és un edifici de pedra, però hi ha professors que no només adoctrinen, sinó que atemoreixen i humilien.

Règim opressor, gent amb por d'expressar les seves idees, ciutadans convertits en comissaris polítics. Falta alguna cosa per assimilar-nos a la Bulgària dels anys seixanta? Sí: un referèndum impulsat pel Govern i amb més d'un 90% de vots afirmatius.

javi

Cita de: 45rpm en Octubre 18, 2017, 10:51:59 PM
Cita de: javi en Octubre 18, 2017, 10:13:05 PM
el último párrafo es raro:

De acuerdo a los mensajes que, según el auto de la jueza, publicaron en las redes sociales, así como por algunas de las declaraciones que hicieron durante los sucesos, Jordi Sánchez y Jordi Cuixart animaron a los manifestantes a concentrarse delante de los edificios oficiales con el fin de impedir una operación policial legal, pero no parece que animaran a los manifestantes a utilizar la violencia, de modo que los actos esporádicos de violencia cometidos por manifestantes, como los daños causados a unos vehículos de la policía, no deberían atribuírseles directa ni indirectamente a ellos en tanto que organizadores de las protestas.

Tenía entendido que si uno es organizador de una protesta, se le puede atribuir de manera directa por los daños causados

solo cuando incitas a los daños, obviusly en paises civilizados. En africa del norte no se yo.

¿No hablaban sobre el techo de los Patrol de la GC?
Running is life. Anything before or after is just waiting

k98k

Desde lo alto de un Patrol diciendo que esta va a ser una noche muy largaaaaaa, que no sus vayais, que ya he hablao con los guardias y no me quieren entregar los papeles y los deteniooooossss!!!!

javi

El  Sabadell tomará las decisiones desde Madrid, algunas seguro que ya las tomaba
Running is life. Anything before or after is just waiting

CHE

Ya estás miyagueando, qué raro... ;D

yonnon

desde el momento que se destruye la reputación del que disiente, se cierra la boca al que tiene otra opinión, se censuran las voces disonantes y se instaura un relato único, desde ese momento ya no es ciencia, es propaganda.

Iktíneo

Cita de: Agarkala en Octubre 19, 2017, 07:57:34 AM
Punto para los indepes! Esto es lo que hay. Y lo que defiende Podemos et alii. Batasunización. Está en catalán.

http://www.diaridegirona.cat/catalunya/2017/10/17/ja-bulgars/873407.html

Explicaré tres casos. Tres casos que he viscut en persona i sense buscar-los, recalco això perquè imaginin quants se'n podrien trobar amb dedicació.

El primer és en realitat una suma de petits casos. Trobo cada dia més gent que m'escriu privadament per felicitar-me per algun article i encoratjant-me a seguir, afegint tot seguit que no s'atreveix a expressar-ho a les xarxes -molt menys en directe- perquè el seu entorn d'amistats o laboral és marcadament independentista. I ja se sap, millor no significar-se. També em trobo gent en un bar o pel carrer, que se'm dirigeix pel mateix motiu. Em crida l'atenció que abans de felicitar-me, mira a costat i costat per assegurar-se que ningú l'escolta i abaixa una mica la veu. Si em permeto la immodèstia de relatar-ho, és només per remarcar que avui, aquí, hi ha gent que té por d'expressar públicament la seva opinió. Millor dit, la seva opinió contrària al Govern.

El segon és el d'un petit empresari d'un poblet on governa un partit sobiranista. En vigílies de la vaga va rebre la visita de representants de l'Ajuntament per «recordar-li» que els negocis haurien de romandre tancats. Naturalment sense amenaces, que els catalans no fem piquets. Família treballadora i discreta que evita els enfrontaments, van seguir el dictat, ja que «en un poble ens coneixem tots i després, si vols fer qualsevol obra o gestió, tot són problemes». A tal punt arriba la por, que l'1-O tota la família -germans, avis, fills, etc- van anar a votar sense tenir-ne ganes. No fos cas, aquí ens coneixem tots, val més no tenir problemes. No seré qui els ho retregui, jo actuaria igual.

El tercer me'l va explicar la filla d'un amic, estudiant de batxiller a Girona. És potser el més greu, estem parlant de menors. El tutor va aprofitar una classe per preguntar, enmig de l'aula, si algú tenia intenció de no fer vaga. De no fer-ne, recalco. I a braç alçat perquè tothom els veiés bé. La filla del meu amic i tres més no en volien fer -la nena, més madura que molts adults, em va comentar indignada: «com ens poden demanar que votem a cegues una independència de la qual no ens han explicat res?»-, però lògicament no s'atrevien a quedar en evidència davant de la resta de companys. Si creuen vostès que això ja deixa prou clara la indecència d'un professor, esperin. Un, només un noi, va aixecar el dit. La reacció del professor va ser «alliçonar-lo» enmig de tothom -és a dir, humiliar-lo- etzibant-li que ja estava bé, que es tractava d'una data històrica, que pensés en el país, i els blablabla que tots estem sentint cada dia per TV3. Tot amb un somriure condescendent, que aquesta és la revolució dels somriures. Setze anys. Davant de la resta d'alumnes. L'escola no adoctrina. No, l'escola no fa res perquè és un edifici de pedra, però hi ha professors que no només adoctrinen, sinó que atemoreixen i humilien.

Règim opressor, gent amb por d'expressar les seves idees, ciutadans convertits en comissaris polítics. Falta alguna cosa per assimilar-nos a la Bulgària dels anys seixanta? Sí: un referèndum impulsat pel Govern i amb més d'un 90% de vots afirmatius.

Ser indepe e Cartagena tampoco es fácil hamigo, que no se que piensan lis sociologis sobre la normalizacion de la sensibilidad patriotico-irracional de las comunidades, pero lma catalana se ve que no es de las más enfermizas que te puedes echar a la puta cara (pues menudo lavado de cerebro se hicieron los españoles de la Gran Colombia en menos de una década desde mque el reino unido tuvo a bien dar dinero e ideas a sus liberales emigradis).

yonnon

Cita de: idemdelienzo en Octubre 19, 2017, 12:44:32 AM
Cita de: Baku en Octubre 19, 2017, 12:37:07 AM
Cita de: idemdelienzo en Octubre 19, 2017, 12:30:30 AM
Cita de: Iktíneo en Octubre 19, 2017, 12:09:29 AM
A Erdogan se lo iba a follar la opinión publicada y publica internacional.... veamos....

dijo un ciego  ;)

Esas purgas de militares miles, periodistas apiolados o refugées en España, ..., ..., ...  Quién tuviera esa mano izquierda en el gobierno !!

(hoy no tengo el día bueno)

No va de que aquí vaya a pasar lo mismo, va de que si esperas la reacción internacional ante un escenario de violencia puedes esperar sentado. Eso es ahora mismo lo que menos debería preocupar al gobierno español, su primera prioridad debería ser hacer cumplir sus leyes pero la caspa que tenemos aquí no mira más allá de las próximas elecciones. En ese sentido y aunque no esté de acuerdo en sus ideas en esto creo que Podemos son los únicos consecuentes, estoy  seguro de que saben que su postura les está costando votos y aun así van adelante con ella.

Estoy cansado Baku. En Cataluña viven varios millones de personas, como tú o yo, y muchos, muchísimos, quieren seguir por su cuenta, sin ti y sin mi. La violencia es un problema ante una resistencia "pacífica", pero no el único. Lo que hagas no sólo tiene que ser legal, tiene que ser legítimo para la mayoría. Si te equivocas vas a perder la batalla y perjudicar mucho a tu país, a todo el país.

Buenas noches otra vez


Veremos a partir de esta noche cuantos de esos millones estan dispuestos a partirse la cara. De mi entorno casi todos han bajado ya la guardia o solo les interesa volver al aburrimiento de cada dia.
Ayer, cuando el autobus tuvo que desviarse por el tema de la cera (que aun no sabiamos) la mayoria de la gente en el mismo manifestaba una sensacion de hastio y "hasta los cojones de esta movida" bastante evidente.
desde el momento que se destruye la reputación del que disiente, se cierra la boca al que tiene otra opinión, se censuran las voces disonantes y se instaura un relato único, desde ese momento ya no es ciencia, es propaganda.

yonnon

Cita de: Agarkala en Octubre 19, 2017, 07:57:34 AM
Punto para los indepes! Esto es lo que hay. Y lo que defiende Podemos et alii. Batasunización. Está en catalán.

http://www.diaridegirona.cat/catalunya/2017/10/17/ja-bulgars/873407.html



El tipo merece ser leido. me sorprende que pueda escribir estas cosas desde un diario de Girona. Hay esperanza.

http://www.diaridegirona.cat/opinio/2017/10/14/valor-ve-fabrica/872988.html

Sorry, en catalan.


Quan jugava a futbol amb el Quart, al porter sempre li venia cagalera abans de sortir al camp, just quan l'entrenador ens donava les últimes instruccions. El noi les escoltava tancat al vàter tot fen força amb els budells, i el míster, després de preguntar-nos a tots si l'havíem entès, es girava cap a la porta tancada del lavabo i cridava: «Tu també ho has entès, Josep?»

— Mmmpffxííííí.

La por és una cosa molt humana, a vegades es manifesta canviant de cotxe sota d'un pont per anar a votar allà on no hi ha embolic, a vegades amb l'obertura dels esfínters. Com que el porter no podia canviar de cotxe i sortir per potes com en Puigdemont l'1-O, cagava. Els nens de la meva generació sempre havíem pensat que a sota d'un pont hi vivia en Carpanta somiant pollastres a l'ast. Això ha canviat, ara quan sortim en família i trobem un pont, el meu fill petit em fa mirar a sota, a veure si hi ha algun president. De moment no hem tingut sort.

Ens ho podíem haver imaginat. Era d'il·lusos pensar que, qui nou dies abans protagonitzava una fuga presidencial que ja ha passat a la història de l'esperpent al costat de la del Dioni, aniria al Parlament a fer alguna cosa més que arronsar-se. El valor ve de fàbrica, no s'adquireix en nou dies. No es vegi això com una crítica, al contrari, la por és el que ens fa subsistir com a espècie.

Jo mateix em poso al lloc del pobre Puigdemont i, si hores abans de sortir a proclamar la república, perdó, l'«estat en forma de república», veig per TV3, precisament la TV3 que tant ens ensabona, aquella reunió informal de Junqueras, Marta Rovira i el president d'Òmnium en un pati, corro a buscar un pont, canvio de cotxe i no paro fins a França. I que em busquin.

Tots els catalans no adduïts que van veure el trio discutint sobre el procés, la CUP, el futur i Catalunya, es van adonar d'un fet incontestable: no hi ha pla B. No hi pot haver pla B per la senzilla raó que no hi ha pla A. Tot és improvisar, tirar endavant i a veure què passa.

Els tres personatges parlaven del futur de tots nosaltres amb la mateixa despreocupació que els amics parlem a la barra del Fogons dels pits de la cambrera. I amb igual actitud d'homes d'estat. Només que, per assolir l'objectiu, nosaltres estem disposats a buscar la pròpia ruïna, no la de la resta de catalans.

En Puigdemont devia veure clar que ens acostem a alguna cosa més greu que el desastre econòmic i polític del país: ens acostem al ridícul més absolut, si és que no hi estem ja immersos. Per això enlloc de l'esperada declaració d'amor a la nova república va optar pel tòpic que tots hem patit algun cop: t'estimo molt, però només com a amic, és que no estic preparat per a una relació.

Després, els catalans van tenir unes hores de depressió, però aviat van començar a veure l'ampolla mig plena, animant-se els uns als altres com es fa amb l'amic a qui ha deixat la dona: cosa que no estaria malament, si no fos que l'ampolla està del tot buida. De fet, mai no hi ha hagut ampolla, ni cambrer que la servís, ni bar on demanar-la, i l'empresa que les fabricava ha marxat de Catalunya. Amb tots aquests factors, és comprensible que en Puigdi comparegués una hora tard.

— Toc, toc. President? Es fa tard, hauria d'anar sortint. Abans potser hauria de saber que han marxat dotze empreses més, que Europa ens gira l'esquena, que en Rajoy prepara el 155 i que el poden condemnar a presó. President? Ho ha sentit?

— Mmmpfffxííííí.
desde el momento que se destruye la reputación del que disiente, se cierra la boca al que tiene otra opinión, se censuran las voces disonantes y se instaura un relato único, desde ese momento ya no es ciencia, es propaganda.

CHE

Que dicen los australianos que la culpa es de Franco y que a ver si los españoles vamos superando estas fruslerías de guerras civiles y chorrás así. Mariliendres, que sois unos mariliendres:

https://pursuit.unimelb.edu.au/articles/catalonian-and-scottish-independence-why-so-different?utm_source=facebook.com&utm_medium=social&utm_content=story

Casio

Cita de: Agarkala en Octubre 19, 2017, 07:57:34 AM
Punto para los indepes! Esto es lo que hay. Y lo que defiende Podemos et alii. Batasunización. Está en catalán.

http://www.diaridegirona.cat/catalunya/2017/10/17/ja-bulgars/873407.html



Ser de Podemos en segun qué entornos de madrid tampoco es  demasiado agradable, eh. Qu por cierto qué responsabilidad tiene Podemos en la presunta batasunzación se me escapa.

Lacenaire

Cita de: Don Pésimo en Octubre 18, 2017, 10:41:21 PM
Yo no sé si significa algo, pero del Help Catalonia se descojonan hasta en RT

https://actualidad.rt.com/actualidad/253077-video-help-catalonia-video-memes

We are too rich to stay in Spain. Help Catalonia.


yonnon

desde el momento que se destruye la reputación del que disiente, se cierra la boca al que tiene otra opinión, se censuran las voces disonantes y se instaura un relato único, desde ese momento ya no es ciencia, es propaganda.

yonnon

desde el momento que se destruye la reputación del que disiente, se cierra la boca al que tiene otra opinión, se censuran las voces disonantes y se instaura un relato único, desde ese momento ya no es ciencia, es propaganda.

Iktíneo

Todos los seres racionales seguros de que el Brexit era mierda para sus votantes y palmas para el cuarteto de la bencina UE, pero hubo Brexit...
...nada sabio omitir al poder del dolor de huevos, el corazón partío y el catatónico semoviente medio de la Catatonia profunda.